Grups àrabs pressionen als drusos per a que no s'enrolin a l'exèrcit israelià

Els drusos d'Israel, històricament, han lluitat a l'exèrcit estatal. Tel Aviv els reconeix un estatut que els permet gaudir de drets que no tenen a estats àrabs com Líban o Síria. En aquest darrer cas el govern ha esclafat tot intent de la comunitat drusa d'organitzar-se autònomament.

 L'organització de quàquers AFSC (American Friends Service Committee), el grup d'àrabs israelians Bladna i el moviment polític Llista Àrab Unificada promouen una campanya per a que els joves àrabs no entrin al Tsahal. Formalment tal campanya està prohibida però, de moment, el govern no ha intervingut, Bladna, per exemple, s'ha desplegat a les viles druses mitjançant el grup drus Orpod. Denuncien la situació de Palestina i defensen que integrar-se a l'exèrcit del Tsahal és convertir-se en còmplice de la mateixa.

Els grups que estan pressionant a la comunitat drusa són denunciats pel grup sionista Im Tirtzu, fundat el 2006, que ja ha aconseguit que el Likud demani una investigació pels fets que promourien l'odi contra l'exèrcit israelià. En qualsevol cas, una vegada més, els drusos d'Israel estan atrapats entre els dos focs.

Els drusos són una comunitat etno-religiosa. Ètnicament són àrabs. A nivell religiós es tracta d’una escissió musulmana sorgida el segle XI quan va trencar amb la resta de l’islam. De fet és una branca separada d’una facció xiïta, els ismailites, que preconitzaven el retorn del Mahdi. Amb aquest nom es coneix el redemptor que guiarà els humans pel bon camí.

Els drusos foren els ismailites que van declarar com a Mahdi el califa que regnava a l’Egipte. Van declarar al califa Al-Hàkim, com a divinitat i, quan aquest va desaparèixer, a Egipte, va créixer la suposició de que era un mahdi. Sovint els xiïtes consideren escollits per Déu els qui desapareixen i consideren que tornaran pel judici final després de ser amagats per Déu. Aquest és un dels trets que els separen dels sunnites.

A mesura que van anar evolucionant doctrinalment, cada vegada, els drusos eren més diferents de la resta de musulmans. Ad-Darazí, un turc del qui deriva la pròpia denominació de drusos, va estructurar un potent moviment. La seva doctrina religiosa va anar més enllà de l’islam ismaïlita, va adoptar notables elements de la filosofia grega. En especial del neo platonisme del qui adopten el concepte de l’U. De fet ells s’anomenen Muwahhideen, literalment “unitaris”. Aquest Déu, és una idea que deriva del neoplatonisme. Els drusos practiquen el culte a les idees per sobre d’altres elements com ara els rituals. De fet condemnen el materialisme religiós en forma de grans temples i sacerdots.

Tot i això tenen pràctiques secretes, esotèriques molt diferents de la resta de l’islam. En realitat s’estructuren com una societat secreta amb iniciats i il·luminats (uqqal), els únics que tenen accés a les escriptures sacres. Un altre dels elements que distancia els drusos de l’islam és la creença en la reencarnació. A la pràctica, a més, no es barregen amb d’altres confessions religioses. De fet hi tenen prohibit el matrimoni. A més no realitzen proselitisme per aconseguir conversos.

La pròpia història de la secta va anar modelant el seu perfil. Perseguits per croats, otomans i d’altres musulmans van optar per la taqiyya. Aquest és un concepte xiïta que suposa amagar les pròpies creences, dissimular-les, per tal de perpetuar-les en cas de persecució. En aquest sentit els drusos coneixen les litúrgies cristiana i musulmana per practicar-les si se’ls imposa. Fins i tot poden fer el pelegrinatge a La Meca o fer dejú si amb això passen desapercebuts entre la resta de musulmans.